Dissabte varem jugar la 2ª jornada de Lliga Nacional-Divisió d'Honor. Aquesta vegada ens haviem de desplaçar com visitants fins a Pozuelo, Madrid, per disputar el partit contra l'equip Olímpico de Pozuelo. Feia temps que haviem decidit anar i tornar el mateix dia, per motius econòmics i de disponibilitat. Així, doncs, aterravem a Barajas a les 13:30h amb 50 minuts de retard. Sense pausa varem agafar taxis per desplaçar-nos fins a Pozuelo.
Tothom tenia moltes ganes de jugar, perque feia dos setmanes que les osses no disputaven cap match. Així doncs a ls 16h es donava l'inici del partit.
Les 15 titulars les formaven, degut a la baixa a darrera hora per malaltia de la nostra tercera Trillo: Ainhoa, Aroa, Eli de primera línia; Sheyla i Lorelais de segona; i Marta Costa, Clara Costa i Ángela de terceres. La mig de melé, Rachel i a la línia de tres quarts: d'apertura, la Urbi; de centres, la Conchi i la Laura; d'ales la Gina i la Pedrona i d'arrier la Marta Pocurull.
Durant una primera part brillant, amb bon joc i pocs cops de càstig, varen assajar Laura Esbrí, Aroa, Puku, Ángela, Aroa una altra vegada, repetint Laura Esbrí i Puku. Així doncs ens anavem al descans amb un marcador de 0-47.
A la segona part, a més de fer un canvi tècnic a la primera línia intercanviant l'Ainhoa per la Lorena; varen canviar la Gina per la Martina a la posició d'ala. Es varen fer dues marques per part de l'Angela i la Laura abans de que les coses es comencessin a torçar. Durant bastant temps ens varem quedar estancades dins la nostra 22, defensant ferventment i impedint que l'equip de Pozuelo assagés però amb mala sort amb els xuts i la possessió del baló, fins que finalment l'equip madrileny va traspassar la nostra defensa fent la seva primera marca del partit.
Després d'aquest punt d'inflexió hem intentat tornar al bon joc, aconseguint una nova marca per part de la Puku, que sempre s'emporta placatges gratuïts després de plantar la pilota. A l'últim quart de la 2ª part, es va produir un canvi que ens porta un gran somriure a les jugadores. Va entrar la Tania Ortega, una gran noia que havia jugat amb nosaltres a la temporada 2008-09 i que enguany viu, treballa i estudia a Vic i ha pogut combinar-s'ho per començar a entrenar i jugar seriosament amb nosaltres. Tania, esteim molt contentes de que hagis tornat i segur que aquest any t'ho passaràs d'allò més bé amb nosaltres. T'esteim molt agraïdes per fer l'esforç de combinar-ho tot i jugar.
Tornant al partit, al final quedava un resultat de 7-64 i un gust agredolç a la boca per haver sabut fer el millor i el pitjor durant els 80' del partit. Sabem que hem millorat en quant a evitar cops de càstig en contra i lectura del joc, però encara cometem molts errors, com jugar soles i sense esperar el recolzament imprescindible de les nostres companyes.
Personalment, volia dir a les novates que no s'han de voler exigir el nivell de jugadores que porten 5, 6 i fins a 15 anys jugant. Com a equip entenem que hi ha gent que juga amb menys confiança perque porta menys temps en això del rugbi, però és part de la màgia de l'equip: les veteranes ensenyen a les novates, i les novates ajuden a les veteranes. És un cicle inevitable, i aviat sereu vosaltres les que crideu consells pel camp. Deixeu-vos ajudar i gaudiu de l'esport. Esteim molt orgulloses de vosaltres i la vostra evolució. Només queda tirar endavant!
En aquest partit varem estar recolzades pels nostres 4 entrenadors, que segur que ens faran entendre en què hem fallat i què cal millorar. A més, l'Ernesto ens va acompanyar fins allà per fer-nos les fotos que tant ens agraden. Des d'aquí donar les gràcies a tots aquells que sacrifiquen un dissabte per poder-nos acompanyar en aquest camí.
Així que per aquesta setmana demanem: que l'Aroa es recuperi del seu cop a l'espatlla i l'Ainhoa del cop al nas, i que a l'Alex ja li donin permís mèdic per començar a córrer i així poder-se recuperar per tornar al terreny de joc.
Fins molt aviat!
PENSA EN VERD! Benvinguda Tània (amb accent que ja ets mig catalana... jajaja!).